Pàgina:De tots colors (1888).djvu/73

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
71
de tots colors

y, seguint los desitjos del petit, ajustá 'ls dos vestits en quaranta duros, posánthi ell la roba que sería un bon elasticotin. Lo diumenge vinent podrían tornar pera probárse'ls.

—O sinó,—digué 'l sastre, repensantse un xich,—més valdrá que no tornen; ja aniré jo á casa de vostés á fer la proba.

—Bé, donchs, quedem pera diumenge,—feu lo gran, emprenent lo camí de la cuyna pe 'l de la porta.

—No; ¡cap á la dreta!—advertí en Pep.

—Espérat, home, espérat,—crida 'l petit, mortificat per aquella pressa. Y girantse cap al sastre, afegí:—Bé, diumenge; però ¿á quin' hora?... A las dèu, ¿eh?... Ja 'ns trobará.

Lo gran, mentrestant, baixava boy á las palpentas la escala, tot cantant « María, María, cara sorella mía,» Y ja havía baixat lo petit fins al primer repla, que seguía recomanant al sastre que la armilla fós sense solapas y baixa y 'l pantalon ben ample y acampanat. |

Aqueixas cansonerías foren causa de qu' en Llorensó arribés altra volta tart al taller. L' amo, que no sabía per quin cantó girarse de feyna, l' renyá durament, y en Llorensó, que per sa part se veya ja en camí d' obtindre la desitjada independencia, 's deslligá la lléngua y 's doná per despatxat.