gosava, per por a les seves mofes, divulgarlos l'amor meva; aquella primera quexa del cor de la que jo sol me'n gaudía la ditxa, y tot sol me'n aconhortava les penes... Mes jo volía saber si per altres ulls era l'Angeleta tan bonica com pels meus; y una vegada, després de molts embolichs, vaig preguntarho a un dels companys. — Es rossa; — 'm va dir sense pensarshi gayre; jo no gosava dir rès més, però la resposta no acabava de resoldre mon dubte. — ¿No es veritat qu'es més maca que les altres noyes? — me vaig determinar a preguntarli. — Si vegessis a mes cosines, també'n son molt. — No volguí insistir, per que allò era pitjor que picar en ferro fret.
Al hivern, aquella finestra no la obrían; l'aucell era dins, lo claveller esbrotat, y del test sols ne sortían les canyes seques; no més l'ampolla del bàlsam y'l llorer s'estavan allí a sol y a serena. Mon balcó restava tancat, y encara que guaytés pels vi-
