Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/12

calada y'm comprometo, si'l públich no'm perdona, jo no'm restablexo may més. Mira que pensar axò fa patir d'angunía.
 — Be, vaja, no fèm quadros, — me va respondre en Guimerà mitx rient y donantme copets a l'espatlla; — pòrta original, y si'l Ton (l'Anton es mon germà que també't saluda) hi vol fer algun dibuxet, que s'afanyi. —
 Jo vaig sortir de la redacció ab unes ilusions infantils; veyent lo meu nom en unes cobertes, a dins d'una llibrería de caoba, confós, barrejat ab altres llibres... jo; ay Deu!... però no'n parlèm, per què els que no'm conexen dirían que faig papereríes. Mes ara penso altres coses: ¿què vols que't diga? no se m'havía acudit que hi hagués tenders que fessin paperines; no hi havía pensat en les llegums en remull. ¡Pobre de mi! valga que no'm fico may per la cuyna y no tindré ocasió de veure la meva obra mutilada, després de haver servit de bossa de sigrons, socarrimar quartos de gallina.
 Y es que no sent tan rígit per mi mateix com deuría, he tingut una d'aquelles debilitats comunes a tots los pares, pen-