to venir a viure ab vos y la mare a la masía! ¡Pobret fill! no va poguer complir sa derrera voluntat, com tampoch Deu volgué que satisfés la primera qu'havía tingut. Y va morir als meus brassos, exaltat per la febre y mormolant estranyeses y cridantnos a mi y a la seva mare!...
Alguns amichs que no'l desampararen ni en mort ni en vida, foren los únichs consols que vaig trobar en ma desgracia. Ells l'acompanyaren
al cementiri y no'l van dexar fins que'l seu còs quedà tapiat dintre
d'un ninxo. ¡Bons amichs, que tant ho foren del nostre fill! may més los
he tornat a veure, però may més los he oblidat, y per molt que ma vida s'allargui no s'acabarà l'agrahiment, y no dexaré de pregar a Deu que'ls recompensi y protegexi. Deu ja m'haurà escoltat, y deuen ésser sortosos per que foren bons y caritatius.
Cada tarde, axís al hivern com al estiu, me'n vaig dalt d'un pujol desde hont se veu la carretera que
