no hi ha hagut cap robo. Y a fè que de moneda ni'hi hà!...
Mes, no tot son glòries y divertiments en lo meu empleo; no tot se'n va en cantar si està núvol, si plou, ò
està serè. Devegades quan me penso estar més tranquil, y'm passejo fent la ronda creyent que tinch lo barri com una bassa d'oli y que tothom reposa ab aquella quietut, de sobte sento obrir una finestra y una veu acongoxada'm crida: «Sereno! fassi'l favor!...» «¿Que hi hà alguna necessitat?» «¡Ay, sí, córri: hauría d'anar a cercar lo metge; cúyti per Deu!» «Prou, ja cuytaré; no s'amohini; díguim , ahont s'està.» Y un cop
m'ha donat les entressenyes , més temps gasto trucant a la porta del doctor que no he passat per anarhi, encara que visca a l'altra banda de la ciutat.
Una vegada tinguí qüestions ab un metge que fins m'hi vaig desmandar, arribant a pèrdreli'l respecte. Potser feya un quart que trucava a casa
