La nit l'havem passada estudiant; de primer, he posat el rosegó sobre la taula; encara no l'ha vist, d'un bot s'hi ha tirat demunt. Alto! he fet jo, trayentli'l pà del morro; ¡semblava qu'hi tingués empeltades les dents! Y aquesta operació s'ha repetit moltes vegades, fins que'l gos ha pogut entendre que consistia en arreplegar lo bocí sens menjàrsel. Per enllepolirlo, n'hi he donat una mica, axerivintlo abans ab unes quantes trompades.
Després, he agafat ferro vell: panys, claus y frontisses, y'ls hi he penjat al morro per desarrollarli la forsa. Està clar; encara no probava de ferli tenir el farsellet, me'l dexava anar a terra, corrent a arrupirse en un reco; véntali puntada de peu, y a la taleya. Ell grinyolant armava un escàndol; però jo li he demostrat que la paciencia y'ls tantos no me'ls acabaría may. Hi havem tornat un cop y un altre, y què sé jo quants més! la bestiola, tossuda, y jo més
