Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/24

rahonar més baxet, que la Marieta sembla que vol dormir». Y torna a tancar la porta ab molta cautela. Les vehines se quedan mirantse sense sapiguer lo que'ls passa, y refetes de la sorpresa, cada qual hi diu la seva, comensant la que porta l'escudella, que fóra de sí, exclama: — ¿Han sentit tirar?
 — No me'n parli; miri que's necessita tenir una cara de baqueta!... tota m'hi he enrejolat.
 — Amigo, axò sí que no ho haguera dit may.
 — Vaya un modo de sofocar a la gent de be.
 — Y quína manera de donar pebrots! aquesta sí que no ho envía a dir.
 — ¡Mírin que'n corre poca de criansa pel món!
 — ¡Ja ho pot tornar a dir!... Jo aquí dexo axó, y que sarreglin; — torna a dir la primera posant lo plat sobre la tauleta. — Axó si qu'es pitjor que taca d'oli; que n'escombraran poques de trepitjades meves! ja'ls ho asseguro. ¿Que venen vostès?
 — Sí, sí, — contestan les demés. Y, al acte qu'anavan a traspassar lo