los com un vano, y'm tiravan una munió de petonets... Al menos, si havía nascut pobre, tenía, gracies a Deu, uns somnis tan falaguers, que molts cops en los dies curts del hivern, corría primer que ningú a la pallissa del hostal ab mon trist crostó de pà sota'l bras, buscava un reconet, y, potser sense menjàrmel, m'adormía delectantme ab mes celestials visions.
Mon pare's posà malalt, y una nit, foren interrompudes per llastimosos gemechs. Me vaig despertar sobressaltat; la mare, ab un fanalet a la mà, contemplava al pare que geya estirat sobre la palla; ab l'altra mà li axugava'l rostre. Tombada per terra hi havia una ampolla de vidre verdós y un pot de llauna. Lo matalot, dret als peus del cadavre, se'l mirava capficat. Jo veya aquesta escena, assentat en mon jas, sense tenir idea clara de lo que passava; poch a poch, mos conexements ofuscats se varen aclarir, los meus ulls s'ompliren de llàgrimes, y, rompent lo plor, vaig caure agenollat al costat del cadavre de mon pare...
Y desde llavors quedaren esborra-
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/257
Aquesta pàgina ha estat revisada.
