— Vaja,donchs, adeussiau; un bon remey. — Y recullint lo manteu, s'entorna a l'escala baxant los grahons ab pena, y les vehines lo seguexen dirigintse cada una al seu pis tot fent comentaris sobre'l sofoco que'ls havían donat.
La viuda està rodejada de les vehines que hi han tornat axís qu'han vist marxar les cunyades. Està plorosa; un mocador de dol tirat endevant del cap casi li tapa tota la cara y ab un altre que'n té a la mà ofega lo plor, y s'axuga sovint les llàgrimes. Los porticons del balcó estan mitx closos, y la sala està casi a les fosques. Al entrar se sent olor d'aygua de Colònia, y la que dexa la cera cremada. Lo moblament es regular; en un pany de paret hi hà'l retrato al oli d'un senyor ab patilles; en la una mà enguantada hi té un puro, y l'altra l'apoya en l'espatller de la cadira en la qual hi hà un barret de copa. La fesomia d'aqueix personatge, sense ser del tot lletja, ho sembla
