— No aumentes tant, Assí, que si me cautivessin semblants requiebros, no sabría còm ferho per correspondre a les crexenses del vostre amor.
— ¿Y a vos què us cautiva? si una fal·lera, que l'envejarían les hurís del últim cel no us mou, ni tampoch una afició com la meva, qu'en lo gran no té comparanses, perquè totes les mides li venen curtes, y en lo ferma ¡repengèuse, sultana, que no la farèu desdir!
— Ja ho veig que teniu rahó, mes no us val.
— Escolteu, encara: vos no sabeu lo qu'aquest engrescament me fa sofrir: tantes tristeses me quebrantan la naturalesa, y rès me vé de gust,
rès me sab bò: si vull pendre una caxalada per posar un reparo al ventre, la sustancia'm reprèn y'm dona tals dolors, qu'a vegades arribo a creure que hi tinch allotjat un passamaner que's guanya la vida fenthi torsals y cordonets. Tot axò no ho sabíau, perquè jo. mòra galana, no ho havía divulgat per no darvos tan mala beguda; y he sofert ab resignació callant sempre com si tingués la llengua enganxada ab trementina
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/74
Aquesta pàgina ha estat revisada.
