281Sé que se me pòt dir á veu en crit:
¿Cóm tot polç? ¿cóm tot fum? ¿Y el blau del cèl,
Y el rum rum de les fònts, el sòl, y el llit
Tan vèrt, tan fresch dels camps, no es bell y rèl?
¿Es que ja no sents dins de lo teu pit
El ¡ay! de la que vòls, dolç com la mèl?
Mal gust té qui tal diu sens tó ni sò....
Tot lo que Deu há fet es gran y bó.
289No se si es mal ó bò lo gust que tinch;
Mes de cuant veig, bo ó mal, no fas gens cas;
Per mig del mon sens plaers yo vaig y vinch,
Y es pa mi, nit de tròns, jorn clar y ras:
Tant me dá si tinch sis, com si tinch cinch;
Si un temps al tròt, hui vaig tan sòls al pas;
Y com ho veig ja tot baix de cèrt punt,
De tot gust y tot gòig me veig molt llunt.
297Ni cuan de nòu me vist, vaig yo ya tòu;
Ni em fas per res de gust un pam de greix;
Ni en lo llit el jip jap m'es grat, cuan plòu;
Ni em plau cuant en la mar dá salts el peix;
Ni lo frut del teu hòrt ya á mi me mòu;
Ni lo cèl del sòl pòst cuant la nit creix;
Ni els camps de blat que son de llunt com l'òr;
Ni fins tot lo qu'em diu la que am de còr...
305Res del mon em fa gòig, res ¡trist de mi!
¿Qué som tots y qu'es tot? ¡Res, si be es veu!
Çells que lo ser m'han dat ¿hon son ja hui?
Y de tants mils de nats ¿qu'es lo qu'es feu?
Se sab que tots han mòrt... ¿y de llur fi
Qu'es sab? ¿fon mal ó bò? Sòls ho sab Deu;
El hòm mes gran se pèrt en tan fosch punt
Y qui mes veu... res veu de pròp ni llunt.
Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
