Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/11

Segona part

313A no ser per lo cèl qu'es un alt fi
Y un llárch dó qu'el bòn Deu á l'hòm ha dat,
Si em dius «—¿Te pláu ser nat?—no et dich que sí
Que no val tot lo mon un tan mal rat....
¿Quin hòm tan mal gust té? ¿qui pòt ser, qui?
Vens al mon, per un ser lo còr te bat
Y cuan ja un pòch á gust no mes vius tú,
O á tú ò al que tú vòls la mòrt s'en du.

321Y dich: ¿qué vinch yo á fer al fi en lo mon?
¿A qué naix hú, y se mòr, y ve, y sen vá?
¡Els bens! ¡els gusts! ¿qué son, ni pa qui son
Si del sér al no sér sòls un pas hià?
¡Si lo sòl del gòig ix, al punt se pon!
Lo front, en tant que viu, süa l'hòm pel pá...
May veu ¡trist! als seus mals ni llum ni pòrt
Y cuant mes bò se sent ¡tòch! ¡tòch! ¡¡¡La Mòrt!!!...

329Y ¡oh gláy! ja pòch á pòch vé cab á hú
Ab un sach buit al còll que s'en du plé...
Pren el mant de lo Rey y els draps del nu
Y el òr del rich y els cuèns de qui pòch té...
Al que cáu en la lit en trunf s'en dú
Y á pòch dá al que venç mat y per ell vé....
Mòr la náu, qui la feu y qui la rig,
Lo meu cant, yo, trist vat, y el que me llig.

337¿Qué val, puix, lo vil òr, ni lo rich mant,
Ni el trunf de çell que fier venç en la lit,
La náu qu'al mar fá front, ni lo meu cant,
Ni lo gòig que per res sent lo teu pit?
¡Si un punt el hòm se riu tòst vé lo plant
Com ab lo jòrn mes grat vé la trist nit
Y al fi se clòu el ull y el cánt mut es
Y ho fá tot polç la mòrt y ho du á son res!