Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/4

89Se creu l'hòm ser molt gran ¿y qu'es? no res;
Si al pas no va, se cau de cap ó lòs;
Vint anys viu, y dòrm dèu.... si no dòrm mes;
Creu que es seu tot lo mon, y sòls té... un fòs;
Creu que té òr.... y el òr á éll lo té pres;
Creu que en los gusts be viu.... y no té pòs;
Se creu lo Rey, que ho venç tot ab sa lley,
Y la mòrt, lley de Deu, lo venç al Rey.....

97La nàu que la mar romp, pèrt lo seu rem;
Ja es vist lo cèl de blau, ja es vist de dòl;
Lo mes bell se fa lleig y polç ho vem,
Y fins la flòr mes suau al fi mal òl;
Huí es sent hu bò, da un crit y lo mon trem,
Fèrm mòu son pèu y fier va per hon vòl,
Y en breu punt mut es ja lo seu crit bràu
Y vòl dar un sols pas y.... en lo tumb cáu.

105¡Oh! cuan l'hòm te pòchs anys, tot bell ho veu;
Del mon per lo vast camp al tròt se'n vá;
Dels gusts tan breus, tan vans, sòls òu la veu,
La sanch li bull, y ho veu tot llis y plá....
Mes ¡ay! que pòch á pòch blanch com la neu,
Y cuan l'hòm menys ho creu, son cap se fá;
Y já ni flòrs té el camp, ni llums lo cèl,
Y es lo mes dolç del mon pal seu gust fel.

113Vell ab los mals del mon me vaig yo fent;
He vist molt, y per tant res em fá gòig,
Tinch lo meu còr ya sech, y per res sent,
Y per res em puch fer ni gròch, ni ròig;
Oix gran em fá fins lo que em sé....no ment:
Lo prat veig èrm, de rams y de flòrs mòig;
El cèl trist, el sòl fósch.... y ho fan els anys,
Lo fart que em veig del mon y dels seus danys.