Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/5

121¿Que res cuant faç m'ix dret? es que m'ix tòrt:
¿Que tinch molt temps, molts anys? es que soch vell:
¿Que soch molt ruin, molt fluix? no puch ser fòrt:
¿Que soch mes lleig que un llòp? no dech ser bell:
¿Que per sòrt vixch yo huí? puix no me he mòrt:
¿Que soch prim, flach, sens carn? tinch òs y pell:
¿Que no tinch juí, y soch rich? puix vixch molt tòu:
¿Que no mes tinch tres cuèns? puix tinch un sòu.

129¿Que tot me fá molt bé? res me fá mal:
¿Que no sé pòch ni mólt? soch un gran llech:
¿Qu'es tot dolç pal meu gust? prench fèl ó sal:
¿Que un ull sòls tinch? soch tòrt, mes val que cech:
¿Que no es bò lo que tinch? es que pòch val:
¿Qu'em plau lo ví y no tinch? puix no ne bech:
¿Que no soch rich? plá vist y frach no duch;
Y en fi per res me fas al còll un nuch.

137Que trau ben pòch per cèrt qui es frig la sanch,
Y qui en sa sòrt no es plau té molt mal gust;
Que çell que sab qu'el mon es pòlç ó fanch,
En son Deu tan sòls creu y viu sent sust:
Si dels tirs de lo cèl yo soch el blanch,
¿Quin hom pòt dir á Deu que no es bò y just?
Si em va be, may m'en ixch de lo meu cáu;
Que sòls viu bé en lo mon qui viu en pau.

145La pau es sòls el bé que del mon trach
De res mes, si Deu vòl, li he de fer furt;
¡Val tot tan poch! Buit d'or tinch lo meu sach
Que per ser curt en tot, de mans soch curt.
¿Qui de còr un pòch alt té tan vil flach?
Del mon ixch net en tan qu'el fur brut surt....
Y tan bé, com yo sé, tot lo mon sab,
Que de furs, en lo cèl no n'hiá cab.