Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/8

217¡Fals y va es tot cuant hiá baix de lo sòl!
Lo Rey qu'en mig sa còrt tan alt se veu,
Y lleis dá á tot lo mon y fá cuant vòl,
Y mes fòrt y mes gran que tots se creu,
Y vent qu'es seu cuant hiá de pòl á pòl
Plé de fum ya lo cap se creu un Deu;—
Mòr.... y el que pòr nos feu, gran dull nos dá;—
Que qui cau de mes alt mes mal se fá.

225Viu ¡Rey! en lo teu tròn ab d'òr llarch mant;
Viu ¡rich! ab los teus ulls sòls en tos bens;
Que á tú ¡oh rich! los teus bens t'han de dar plant.
Y es lo teu mant ¡oh Rey! de mòrt trist llens!
¡Cuánt mes val que ser Rey ni rich, ser Sant!
Si tens pòch en lo baix, en lo alt molt tens;
Y es lo cèrt, que al que viu de bens mes curt,
Cuant la mòrt vé per éll, li fá menys furt.

233Si pèrch lo pòch que tinch, se me dá pòch;
Nu vé hú al mon, cuant té de lo mon es;
Sé que tinch, si soch bó, en lo cèl alt llòch,
Y si yo vaig al cèl ¿pa qué vull mes?
Deu me va dir:—«Naix, hòm»—y vixch, y en mòch:
Deu m'ha de dir:—«Muy, hòm»—y he de ser res:
Deu vist al que en lo mon se veu cru y nu:
Y puix Deu me dú al mon, Deu me sen dú.

241Dòl y plant ment lo mon cuan mòrs ab bens,
Hiá un gran bull bull.... tants vots per tú á Deu fan,
Que deus de ser molt mal si cèl no tens;
Puix si es vá al cèl per vots, les gents t'el dan....
Mes ¡ay! ni un vòt per tú si mòrs sens cuens
Lo plòr curt y lo clot set pams de gran....
¡La sòrt qu'el vòt de Deu es el vòt bò
Y no s'el sòl en dur el hòm de prò!