dominen les barquetes marxantones,
que els fan acatament de reverència
quan volen prop amb ses teixides ales.
Ben cert, si corregués tals aventures,
els meus afanys més grossos vogarien
amb ma esperança. M'estaria sempre,
per veure d'on ve el vent, llançant brins d'herba ;
cercant ports, cales, rutes en els mapes ;
i cada cosa que em pogués fer témer
de perdre ma fortuna, sens cap dubte
que em faria entristir.
Amb l'alè propi
que el brou em refredés, arribaria
a posar-me febrós amb la cabòria
del mal que fan a mar les gran ventades.
Si el rellotge de sorra veiés córrer,
pensaria amb esculls i bancs de sorra,
i ja em veuria el ric Andreu negant-se,
més a fons el pal gran que les costelles,
com per besar sa tomba. Anar a Església,
i veure tanta pedra en l'edifici,
em retrauria perilloses roques,
que sols tustant-se amb ma gentil galera,
les estofes per l'aigua escamparia,
vestint amb seda les furientes ones,
i, en un mot, ço que m'era de gran vàlua,
