tornant-m'ho res. Si tinc la idea
de pensar en això, com no tenir-la
de que eix pot-ser funest se'm fes tristíssim?
Prou, doncs ; no em digueu més : conec que Antonio
és trist per la temor dels seus negocis.
Cregueu que no : per sort, que beneeixo,
mos béns a una nau sola no els confio,
ni a un lloc només ; ni el fons de ma fortuna
depèn tot de l'atzar d'aquesta anyada :
ma tristor no em ve, doncs, de mos negocis.
Llavors és que ets enamorat.
Fuig, home !
Tampoc enamorat? Doncs bé, diguem-nos
que tu estàs trist, perquè no estàs alegre :
i et fóra tan senzill de botre i riure,
i dir-te alegre, perquè no estàs trist.
Pel doble cap de Janus ! La natura
ha anat fent a son temps gent ben estranya ;
uns sempre d'ulls enfora que se'n riuen,
com els lloros, si senten una gaita ;
i altres d'un tal aspecte de vinagre,
que ni una dent ensenyen per a riure
anc que digui Nestor que el tret té ingeni.
