Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/124

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


conta-li el terme del procés d'Antonio,
ma bella mort, com t'he estimat i en ésser,
fet i dit tot, llavores que judiqui
si algun cop no tingué un amic Bassanio.
Tu, no et condolguis que l'hauràs de perdre,
i ell no es condol de satisfer ton deute ;
car si talla el Jueu prou fort en dintre,
en un moment el pagaré sens pena.

bassanio

Antonio, m'he casat amb una esposa
que estimo per damunt del mateix viure ;
doncs, ma vida, ma esposa i tot el món,
per mi no valen ço que val ta vida :
tot ho perdria, sí, en sacrifici,
davant eix Llucifer, per deslliurar-te.

pòrcia

Vostra esposa us daria flaques gràcies
si, essent aquí, us hagués sentit l'oferta.

graciano

Tinc una esposa, a la qual jur que estimo ;
i al cel sigués, si algun poder guanyava
que commogués aquest Jueu ferotge.

nerissa

Bé està que ho demaneu a espatlles d'ella :
el vot podria trasbalsâ-us la casa.