Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/125

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


shylok

Quins esposos cristians ! Tinc una filla :
d'un de l'estoc de Barrabàs l'esposa,
abans que d'un cristià, voldria veure-la.
Perdem temps ; que es compleixi la sentència.

pòrcia

D'aquest marxant aquí present, és teva
una lliura de carn ; te la condona
la llei, i el tribunal te l'adjudica.

shylok

O jutge justicier !

pòrcia

I és de la carn del pit d'on li has de treure.

shylok

Quin jutge ! Això és sentència ! Anem, prepara't !

pòrcia

Detura't un moment ; hi ha una altra cosa.
Atén bé, que no et dóna aquest contracte
ni un res de sang : els mots precisos, diuen :
«una lliura de carn» ; doncs pren la lliura
de carn que t'adjudica l'escriptura ;
mes si en tallar-la vesses una gota
de sang cristiana, tos cabals i terres,
segons llei de Venècia, se't confisquen
a favor de Venècia.

graciano

 Quin gran jutge !
Eh, Jueu? Quin jutge savi!