Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


graciano

No sembleu pas molt bé, senyor Antonio;
de les coses del món vós en feu massa,
i hi perd el qui les compra massa cares :
esteu molt canviat, em podeu creure.

Antonio

 
No prenc el món sinó com és, Graciano :
un teatre on cada home cal que jugui
sa part, i veig que és la del trist la meva.

graciano

Vull la del foll : entre gatzara i riure,
que em vinguin les arrugues de vellesa,
i que el fetge amb beguda se m'escalfi
abans que em glacin el meu cor els greuges.
Per què un hom, que es sent córrer sang calenta
s'ha d'estar, com son avi, en bust de marbre?
Dormir despert i caure en icterícia
per mal humor? Jo t'ho he de dir, Antonio,
car jo et vull bé i és mon amor qui et parla :
hi ha certs homes que en el rostre duen
un vel lliscós com la podrida olla,
i que estan sempre en meditat silenci,
amb l'intent d'aparèixer en concepte
de prudents, d'assenyats, de gran saviesa,
i com dient : «Jo só el senyor oracle ;
«quan jo obri els llavis, que ni el gos abuixi».
O mon Antonio! Jo en conec d'aqueixos,
que solament són reputats de savis