Vés al contingut

Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/143

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
nerissa

Aquests músics, senyora, són els vostres.

pòrcia

Res no és bo si en llevem les circumstàncies.
M'apar toquen més bé que no de dia.

nerissa

Ve del silenci eixa virtut, senyora.

pòrcia

El corb canta suau tant com l'alosa,
si en som distrets ; i el rossinyol, em penso,
si de dia cantés, quan avaloten
les oques, que una fama no tindria,
millor que el reietó, d'ésser gran músic.
La saó assaona moltes coses,
per atènyer just preu i ésser perfectes.
Mes, dorm la lluna amb Eudimió : silenci !
no vol que la despertin.

(Cessa la música)
lorenzo

Eixa veu,
o jo m'enganyo molt, o és la de Pòrcia.

pòrcia

M'ha conegut, com al cucut el cego,
per sa veu lletja.

lorenzo

Ben vinguda, senyora, a casa vostra.