Vés al contingut

Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
pòrcia

Hem pregat per al bé dels marits nostres,
creient que els nostres precs prompte ens els tor-
[nin.
No han retornat?

lorenzo

Encara no, senyora : però és vingut un missatger suara, avisant llur retorn.</poem>

pòrcia

Entra, Nerissa,
i ordena-li al servei que mai no faci
esment de res de que hem estat absentes ;
ni vós, Lorenzo; tu tampoc, Jessica.

(Sona un clarí)
lorenzo

Vostre marit és prop ; són clarí sento.
No som xerraires : no temeu, senyora.

pòrcia

La claror d'aquest vespre és com malalta ;
fins sembla un xic més pàl·lida : és un dia,
com és el dia quan el sol s'oculta.



(Entren Bassanio, Antonio, Graciano i llur seguici)
bassanio

Un jorn com els antípodes tindríem,
si, en absència del sol, tu et pressentessis.