Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/147

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pòrcia

No obrares bé ; jo t'ho he de dî amb franquesa
Despendre's galantment del primê obsequi
que ta muller va fer-te ; d'una cosa
sobre ton dit, amb jurament, cenyida,
i amb religió, sobre ta carn reblada !
A mon amor jo regalí un anell
fent-li jurar que mai se'n despendria ;
i ací el teniu : goso jurar per ell,
que ni el daria mai, ni fins despendre'l
voldria de son dit, per les riqueses
totes del món. En bona fe, Graciano,
que a ella has donat un greu motiu de pena ;
si a mi em passés n'esdevindria folla.

bassanio (A part)

Més valdria tallar-me la mà esquerra,
jurant perdí l'anell en sa defensa.

graciano

Mon lord Bassanio son anell va dar-li
al Jutge, que el volgué, i que prou i massa
se'l mereixia ; i aquell noi, llavores,
que escriví força, el meu va demanar-me ;
ni l'amo ni el servent res més volgueren
que els dos anells.

pòrcia

 Espòs, quin vas donar-li?
No espero fos el que de mi vas rebre.