Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que és cert—sense una malla de prolixitat ni tòrcer el camí de la conversa, és que Antonio, l'honradíssim Antonio, oh ! si trobés un títol prou escaient per acompanyar son nom !

salarino

 Anem, detura't en sec.

salanio

 Doncs, el que deies ; que ha perdut un vaixell.

salarino

 Així fos la darrera de ses pèrdues !

salanio

 Deixa'm apressar a dir «amén» perquè no em trenqui l'oració el dimoni, que ara s'acosta amb figura de jueu.

(Entra Shylok)


 Què hi ha, Shylok ? Què corre entre els marxants ?

shylok

 Prou que ho sabeu ! Ningú millor, ningú com vosaltres la sap la fugida de ma filla.

salarino

 Això és cert ; per ma part, fins conec el sastre que li ha fet les ales amb què ha volat.