Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dicció sobre la nostra raça no ha caigut mai fins ara : jo no l'he sentit mai fins ara : per aquí, dos mil ducats ; i joies precioses, ben precioses. Així veiés ma filla morta als meus peus, i les joies a les orelles ! amortallada a mos peus, i els ducats dins de sa caixa. No hi ha cap nova, i, ai, ai ! encara no sé el que haurà costat la recerca : pèrdua sobre pèrdua, ja ho veus : tant que se n'ha dut el lladre, i tant esmerçat a trobar el lladre ; i ni satisfacció ni revenja : ni es mou ma malaventura, que no em caigui a l'espatlla ; ni hi ha sospirs més que en mon alè, ni llàgrimes sinó les que jo ploro.

túbal

 També altres homes tenen mala sort. Antonio, segons m'han dit a Gènova…

shylok

 Què, què, què! Mala sort, mala sort?

túbal

 Ha perdut una nau, retorn de Trípoli.

shylok

 Gràcies a Déu! Gràcies a Déu! És cert? és cert?

túbal

 He parlat amb un dels mariners que es lliuraren de l'enfonsada.