Aquesta pàgina ha estat revisada.
Evarist (apart). — Com me dol que aquell
vano s'hagi trencat per culpa meva. A veure si ho adobo un xic. (Baixet a la Susagna.) Senyora Susagna!
Susagna. — Què se li ofereix?
Evarist. — Dues paraules. Si entressim a la
botiga ...
Susagna (alçant-se). — Serà servit. Vol fer el favor?
Evarist. — Magí!
Magí. — Senyor?
Evarist. — Comença a caminar i espera-m a l'entrada del bosc. Tot seguit vinc. (Entra amb la Susagna.)
Magí (anant-sen). — Quina manera de perdre
el temps! Prou menjarem més carbaces que perdius, prou!
Janeta. — Gracies a Déu que l meu germà es fòra! No m veia l'hora de poder parlar amb en Crispí. Però no voldria pas que hi fos aquell diable de Coronat. Sempre m ve al darrera i jo no l puc sofrir.
El Comte (llegint). — Oh! Oh! Que bé, que
bonica! Donya Gertrudis!
