Pàgina:Electra (1912).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 244 —

que a son costat resulta pàlida la del meteix Orestes ab tot y ser ell l’executor de la espantosa venjansa. En quant a Pílades, l’entranyable amich d’aquest, tan interessant en altres obres clàssiques, aquí es un personatge mut (ho es també en la Electra d’Eurípides, y en les Coèfores d’Eschyl sols diu poques paraules). Era una exigencia de les lleys dramàtiques gregues que limitava’l número dels interlocutors y que ha de posar a prova lo talent de l’actor encarregat d’aqueix paper, puix o ha d’anularse del tot o ha de demostrar ab ses nobles actituts que sa identificació ab tot lo que fa y diu Orestes fan innecessari que parli.

 Lo triomf de Sòfocles en la pintura de la heroina està en haverla sabuda idear tan completa, tan essencialment humana, dexant endevinar en ella les més excel·lents virtuts de la dona y que’l despit y la excitació en que viu no son propis de son temperament sinó d’un estat excepcional. Son odi meteix es fill de l’immens amor que té pel seu pare a qui continua estimant ab idolatria després de mort, evocant sa memoria a totes hores y de no haver succeït lo negre crim un se la imagina fàcilment bona, senzilla, afectuosa, tendra y, com diu lo Chor, temerosa dels deus y de les lleys dels homes. Fins en ses més amargues quexes y en ses imprecacions més violentes, explosió d’una ira desenfrenada, frenètica y casi selvatge, s’hi veu la protesta d’una ànima verge contra la iniquitat y contra l’imperi del crim y de la injusticia.

 Per axó, després de les incessants complantes y crues recriminacions y esquerpes amenasses ab que intervé en los dià- lechs, la veyem sobtadament transfigurarse en presencia de l’urna cineraria d’Orestes saludantla ab les lamentacions més tendres y més plenes d’emoció que ha arrencat may l’amor fraternal axis com entregarse als transports més sublims de laalegríaal reconexer viu a son germà,en aquella escena colossal que es una de les grans maravelles de la poesia dramàtica.

 Creació tan assombrosa y tan perfecta era impossible, donchs, que fos substituida per cap altra que gosés disputarli en lo teatre sa esplendenta gloria. Sòfocles vens incomparablement a tots sos rivals. No hi ha que recordar les Coéfores d’Eschyl, ahont Electra té escassa importancia, sinó per dir que aquest gran poeta donà a Sòfocles casi tota la pauta de la