Pàgina:Els Perses (1898).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



CHOR

Pels enemics ha d'esse un nom terrible,
encara que fa temps que ja van fer-nos
viudes a moltes dònes d'aquí Persia.

ATOSSA

Ja fa prou que he callat; aquesta pena,
la meva, és la més gran de totes, tanta
que no m deixa parlar ni escoltâ m deixa.
Més és precís sofrir aquí a tot'hora
les dissorts totes que ls grans déus envien.
Encara que les llàgrimes no t deixen,
explica-ho tot i conta quins moriren,
quins se salvaren, com caigueren, digues,
els capdills que perderen el seu sceptre.

MISSATGER

Xerxes és viu encara i la llum guaita.

ATOSSA

La llum m'has fet sortir; de la nit fosca
m'has fet tornar esplendidissim dia.

MISSATGER

Lo capithost dels cavallers séns nombre,
Artembares, moria en les riberes