Pàgina:Els Perses (1898).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de l'aspra costa Sileniana, i queia
de la nau, mig cor-pres per la ferida
d'aguda llança, el bregador Dadaces,
i Fenagon, valent fill de Bactriana,
jau entre l'ona d'aquella illa trista
del mar d'Ajax. I Arsames, ab Argentes,
ab Lileus, vora l'illa on se nodreixen
les colomes gentils, en mig la sorra
se podreixen també. Els braus fills d'Egypte,
Arcteus, Adenes, Phàrnuens i un altre
de la mateixa nau, emsems caigueren.
Chrysens Matallus, que portà a la lluita
trenta mil homes de cavall, moria
i té la barba espessa i hirsuta, roja
per la sang de ferida esglaiadora.
El fill preclar d'Arabia, el gran Artames
de Bactria, és habitant de Salamina,
puix que ha comprat allí dèu palms de terra.
Jau Amphisteus Amestris, que la llança
brandava com ningú; el noble Ariomardus,
que feu plorar als Sards; Sisames Mysius
i l'almirall de tantes naus, Tharybis.
Lo capdill de Cilicia, el gran Syennesis,
magnanim com ell sol, que tanta feina
havia dat als enemics, ab gloria
caigué també. Aquestos són per ara
els que m recorden. Tols els mals que manquen
per dir, ja ls contaré.

ATOSSA

 Són mals aquestos