s'adineravan a ciutat... De tants anys d'espiarlo nit y día, se pot dir que li tenían els passos tots comptats. Grans y xichs sabían qu'un cop cada mesada eixía ab el bulto de las tòfonas; qu'a la tornada s'aturava al Figueró a provehirse de vianda y beure, y que sempre venía carregat de carn de moltó y ab pa de fleca al corn de la manta.
Prou hi havía hagut, més d'un cop y més de cent, qui havía intentat sorpèndrel pel camí y ferli donar els diners, o enjegarli una escopetada de trascantó, o estimbarlo al passar per dalt del cingle... però las malas intencions no havían anat avant, perquè, fins els més desanimats, aixís qu'arribava l'hora de fer el fet, sentían una mena de por estranya devant d'aquell home misteriós que, segons deya la brama, ja havía sigut enterrat un cop y tenía part ab el dimoni. Y la mateixa temença que 'l jayo, inspirava a la gent el casalot de Romaní. Ningú gosava atansarshi gayre; y, si bé 's deya qu'era per respecte als gossos, lo cert es
