que tothom pensava ab certa basarda: «¡Qui sap què hi deu haver derrera la negror tremolosa d'aquellas tapias mitj enfonzadas!» Tot lo més que feyan els pastors, al trobarse a tret de pedra de las runas, era enjegarhi un roch ab el mandró, a fi de fer lladrar als gossos, mentres ells s'escorrían rostos avall, tot persignantse y mormolant: «¡Jesús!»
Però, en això, va venir un día en que va a començar a córrer la veu de que a l'Aleix no se 'l trobava en part del món. ¡Quí sap de quántas setmanas ensá que no l'havía vist ánima viventa, ni dels pastors que guardavan ovellas al bosch de Brera ni dels pilers que feyan carbó a soley! Sense saber còm ni per què, el jayo havía desaparegut tot d'un plegat, com si 'l dimoni se l'hagués endut. Quan, saltant de casa en casa, va començar la nova a esbargirse per las clotadas, una ansia estranya feya batre 'l cor de tots
