pas, per això; y, encoratjat per la grandesa de son ministeri, esperava a peu dret l'embestida dels esquerps vehins, y fins la desitjava, de vegadas, confiant potser que del mateix terratrèmol ne surtís la mudança, la vida nova, la sospirada redempció...
Desde'l día en que, ab el cálzer a la má y revestit pera dir missa, havía vist tremolar als feligresos de cap a peus, estemordits per las miradas d'indignació que'ls clavava, havía concebut l'esperança de menar fins a Deu, per la temença, a n'aquell ramat toçut. Per això, quan algun bosquerol se li desmandava ab gros escándol, ell ja sabía'l moment de ferse obehir... Esperava la festa, esperava l'hora de la missa, y, quan tenía aplegats a tots els vehins devant l'altar... allavors ell se girava de cara al poble y reptava al culpable ab mots irats: «¡Tu, xicot gran de l'Ensulcida! ¿Que no't fan
