anava y venía a grans gambadas, fins qu'al capdevall va dir a ne'l jayo:
—¡Joseph! pujèu a Puiggraciós y diguèu a l'ermitá que baixi a l'instant... que vull parlarli..
El vellet tornava, al cap d'una hora, tot pansit y ab el cap cot.
—A l'ermita, missenyor, diuhen que están tots aqueferats y que no saben si podrán venir molt tart o d'hora.
Mossen Llátzer, tot y coneixent que allò no més eran excusas, va esperar fins l'endemá; però, al veure que ningú compareixía, va enviar altra volta a l'ermita a n'en Joseph..
—Anèu, tornèuhi y diguèu que no'm desobeheixin pas... Que l'un o l'altra vingui tot seguit... ¡Diguèulos que jo'ls ho mano!
El jayo va tornar dihent que no més havía trobat a l'ermitana, y que l'ermitana li havía fet de resposta que tenía l'home al llit y qu'ella no podía moures del capçal...
El capellá va haver de fer molts esfor-
