¡malehitsaga!... de tot allò... y s'avergonyían... y vetaquí que, per l'avergonyiment, tot el somni de plahers carnals que s'havían forjat allá, al fons de las boscurias, quasi s'esvanía abans de l'hora, devant per devant mateix de la bagaça. Ells havían anat a l'hostalet pera gaudirse y folgar, sense recordarse de qu'eran morts... y'ls morts no poden xalarse. El mal esperit de la carn els havía revifat per una estona... però desseguit tornavan a l'ensopiment dormilega a que vivían condemnats... Prou treyan vianda y beure, els ermitans, pera'ls quins passavan la nit a l'hostalet; prou se desfeya a festas, la Rodassocas; però ni'l vi, ni la xefla, ni las manyagarías, ni'ls jochs, ni res del món, era capaç de fer néixer l'alegría en el cor arronsat dels bosquerols. Era la seva disbauxa una disbauxa silenciosa y trista, sense escándol ni riallas, sense joya y sense crits, com la d'un aplech de difunts que volguessin fer platxeria...
Quan, a las primeras tremolors de
