havían mort a ningú, no'ls calía penedirse.
Allavors va veure ab fonda pena, mossen Llátzer, que no li restava més remey que l'amenaça, l'imprecació, la prèdica feréstega, prometent cástichs temporals pera avuy y damnacions eternas pera demá. Hauría de tornar a fer lo qu'havía fet altras vegadas... esperar el diumenge, esperar l'hora de la missa... y quan tindría als bosquerols aplegats y de genolls a terra... allavors sería arribada l'hora de ferse témer y ferse obehir... Revestit ab l'alba, ab la casulla, ab tots aquells sagrats ornaments que tenían la virtut de fer acotar el cap als feligresos, ell se trobaría a peu d'altar, com ministre del Deu de las justicias... Deixaría passar l'introit... Deixaría passar l'epístola... deixaría passar l'evangeli... deixaría passar el credo... y aixís qu'arribaría l'ofertori... se giraría tot d'un plegat de cara als vehins sorruts y començaría a sermonarlos ab veu estremidora. De primer els avergonyiría
