Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/198

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

manava la veu de la campana... però els homes els havían privat de posarhi els peus. «No hi baixessiu pas: ¿sentiu? —els deyan mirantlas de fit a fit. —Si voleu missa, anèu a Sant Segimon, anèu a l'Ametlla, o a Bertí, o al Figueró... Però, a la parroquia, de cap manera...»

 Y allavoras, vulguis no vulguis, las caputxas blancas havían pres, per entre la boyra, el camí de las esglesias vehinas, mentres per la seva banda, els homes, envolicats ab las mantas, trescavan rostos amunt fins a dalt de Puiggraciós.

 ¡Ab quína claretat més espantosa ho anava veyent tot el capellà! A la mateixa hora que començava a baix la missa blanca, voltada de soletat, començava a dalt la missa negra, acompanyada de generació...

 Com si tingués el do de veure las cosas llunyas y amagadas, al sacerdot, desde l'ara de l'altar, se li ofería devant dels seus ulls mateixos l'espectacle estrany que's representava dins l'ermita.