perdre la derrera gota d'esperança, encara volía fer més provaturas, fins a heure la terrible certenitat del flagell que'ls queya a sobre. Pera eixir del dubte anguniós, pera saber de cert si era mort o viu, ell prou li hauría tocat el pit y el cor, si'l moridor hagués sigut un home com els altres; però a ne'l sacerdot, al ministre de Deu, a l'ungit del Christ, no gosava a posarli la má al demunt, com si's trobés encadenat per un sagrat respecte. Tot lo més que va fer va ser agafar la llantia y passarli dos o tres cops per devant dels ulls pera veure si las ninas s'animavan y seguían la claror; més la vista restava tèrbola y sense cap moviment.
Alashoras el jayo va acotar el cap, com volguent dir: «No hi ha remey.» Després se va persignar, y, girantse a la vella, li va dir ab un to solemnial:
—Mariagna, missenyor es mort. Agenollemnos y resem per l'ánima de missenyor.
