Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/5

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

passava tot taujá y com qui fa l'orni, a tall d'home refiat que se sent guárdadas las espatllas per dos gossarros que l'acompanyavan sempre, boy flayrant arreu y reganyant els ullals.

 Fos per por dels gossos, fos per por del jayo, la maynada fugía esferehida cada cop que 'ls veya comparèixer; y no més calía cridar «¡Mirèu que ve l'Aleix!» pera que las criaturas corressin a arropirse sota las faldillas de las mares. Tan solament s'hi atansavan els més ganassaças, y encara pera fer el valent o pera pidolarli qualque cosa.

 —Aleix... ¿me voleu dar un quarto? —feya algun bordegaç.

 , , —responía 'l jayo, ab un parlar tot emborbossat, tot fosch

 —Y ¿per què no?

 —Parque nu'n tench pos de cortus jú...

 —¡Oy que sí, que 'n teniu!

 , .

 —Bé feu forrolla ab las tòfonas...

 Túfunas... Nu'n cercu pos.