estás mirlis! —mormolava el porquerol entre sí. —¡Carbassot, tu estás begut!» Y com que sentía forta cremor a la gola y grans rodesas de cap, al ser a la vora de la Rovira va pensar: «Calla... ¿Y si baixessis a la font de las Gojas?... Allí podrías beure, allí't refrescarías els polsos y... com l'aygua té tanta virtut... potser te desenterbolirías una mica...»
Y, amarrantse a las socas de las alzinas y als branquillons de romaní, va anar cercant, quasi a las palpentas, la bocana de l'avench. Mentres va ser a passar per la rampa dels pollancres, tot va anar bé; però... aixís que va posar el peu sobre 'l relleix de la roca, ja's va veure perdut, perdut enterament. Desenterbolit de sobte devant del perill, de bona gana se n'haguera tornat enrera; mes, com el girar en aquella estretor era encara més perillós que tirar al dret, va donar un pas endevant... Al provar de donarne un altre... ja va sentir que la terra li mancava sota 'ls peus... y, per més que's va agarrar desesperadament a
