a la casa, inondada de claretats de sol y de flams de candela y d'atxa, va romandre de genolls en terra, mastegant parenostres y més parenostres y probant d'encabirhi entremitx altres oracions y caps d'oració que recordava de la seva infantesa.
Després, quan Nostramo va sortir, va posarse al cap dels seguidors, acompanyantlo al Sagrari, pera tornar tot seguit al capsal del llit de la moridora, qu'aquell mateix día, a posta de sol, va entregar l'àníma a Deu, tota contenta de haver estat perdonada y d'haver perdonat.
Els vehins de la escala eran tots al pis en aquella hora del trànzit... Y a n'el pobre Fresques li semblava veure una acusació en cada esguart y una sentencia contra seu en cada mot de condol..... Sí, ell l'havía morta... N'estava segur, seguríssim... Ell y no més qu'ell era'l culpable... ell y no més qu'ell era la causa de aquella mort... Y arrencantse'ls cabells, de desesperat qu'estava, va arribarsen a acusar a crits.
—¡Jo l'he morta!... ¡Jo, jo, jo!...
