posarse moix y trist, y a fer mala cara a la seva dòna per qualsevol futesa, y a passar tot el día ab els nervis en tortura... Y va córrer el temps, y de la mala cara a la dòna va passar als crits, y dels crits a les patacades, fins que va venir una nova dissidencia que'l va posar a tò. Però, no va ser política, sinó matrimonial, y qui va ferla va ser la seva dòna, anantsen a viure ab els seus pares y dexantlo esmaperdut d'alegría.
Tant, que, pera celebrarho, fins va convidar als seus companys a un àpat, qu'al cap d'avall va ser pagat per en Pepis. Y d'aquell àpat, comensat a les nou del vespre y acabat a punta de día, entre rialles d'homes y dònes y dringar de vaxella, ne va néxer a l'hora dels trinquis l'idea de constituhir la societat dels «Habitants de la lluna.»
