Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
35
els habitants de la lluna.

IV

Pluja, anyorament, amor, somnis, serenata, sorpresa y esguerradures.


Plovía a samalades, y la Carme, revolcantse pel llit, bregava pera atrapar el sòn... Al caure al cim de les teules que cobrían la seva cambra, l'aygua'n treya una colla de notes com de milers de violins tocats ab les ungles. De tant en tant, semblava qu'a n'aquell soroll picat s'hi barregés el més seguit y suau, però no més feble, d'una munió de guitarres y contrabaxos y violins... Era que una ratxada de vent cinglantejava la pluja... Mes, apagat el buf, tornava a regnar la fressa picada del