Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
36
joseph morató

ruxat...¡Clich! ¡clach! ¡cloch! ¡Clich! ¡clach! ¡cloch! ¡Clich! ¡clach! ¡cloch!..

A la pobra Carme semblava que li foradessin el cervell aquelles gotes que queyan. Y'l catxeteig de les canals que li arribava del carrer, la tenía marejada, fentli rodar el cap entre la fosca de la cambreta blanca y menuda hont tant havía somniat amor abans de casarse ab en Rafel Vilar, per mal nom Barrabola.

¡Quàntes y quàntes nits, an'aquella matexa hora de la matinada, havía arribat a les seves orelles una altra musica, molt més grata que la de les canals y la de les gotes al topar ab les teules y la del vent al cinglantejar la pluja, y havía sentit axecarse espay amunt la veu del enamorat, que li demanava estimació!

¡Oh! quína delicia la de sentir muntar fins a n'ella entre un punteig de guitarra, aquella veu de baríton dolsa... dolsa, cantant ab tò planyívol:

¡Ay!... criollita del alma,
tu me robas la calma,
yo no puedo vivir...
¡Ay!... labio de caramelo,
tus ojitos de cielo
me hacen latir...