encomanava una rabia folla que la obligava a mossegarse'ls punys fins a escorxarse'ls dits a la part de sobre dels nusos.
Y axò li succehía cada nit, però may com d'ensà que la societat dels Habitants de la lluna feya anar en dansa totes les llengües de Planells y de més enllà y tot, a copia de gatzares sorolloses que cada nit esvalotavan la vila en pès, desesperant al batlle en tanta de manera, que ja parlava de dexar la vara, encara que pera ferho hagués d'abandonar per un quant temps la vila y'ls interessos qu'hi tenía escampats.
Per que ¡mirèu que n'arribavan a ser de gats aquella colla de perdularis! Fins en Fresques y en Requena, tan quiets y tan reposats, comensavan ja a perdre'l respecte a la dòna y feyan blanques la majoría de les nits.
Y axò la Carme ho sabía y se n'esborronava tota... Quan en Fresques, l'home abans més obedient al sach de verí qu'era la seva dòna, y en Requena, de qui no s'havía dit may rès de mal, havían arribat a n'aquell estat d'insubordinació, ¡vès què de-
