bía fer en Barrabola, ab el seu tarannar tan rebech y la seva inquietut esbojarrada!... Ben segur qu'estava perdut com Roses y que quan vingués l'hora de fer les paus li costaría un sentit acollatarlo a la vida de casa...
Però ¿quí'n parlava de fer les paus? ¿No havía fet pacte ella ab ella matexa de no víurehi may més ab aquell home?... ¡Sí que l'havía fet! ¡Y ben ferma que s'hi mantenía!... ¡No pas poch!... Encara que se li presentés demanantli clemencia ab les llàgrimes als ulls y els genolls en terra, no se l'escoltaría; havía acabat de mofarse d'ella... ¿Què se havía pensat aquell mal ciutadà?
Aquest pacte ab si matexa també'l renovava cada nit la Carme, però si'l renovava, era per que abans se li havía escapat el supòsit de fer la pau...
Y aquella matexa nit de la pluja ja havía hagut de rebtarse a sí matexa una colla de vegades, per haverse sorprès pensant ab el día en que tornaría a ocupar al costat d'en Barrabola el lloch de muller enamorada que li corresponía, Y quan, mati-
