Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
104
Novalis

trobar-se en ells una pila de circumstancies especials que ls moguin a apartar-se del tot dels homes i a renunciar a les conveniencies socials. Però de vós me sembla que la tensió del vostre esperit en la soletat tot sovint ha d'afluixar-se, i que llavores vos hi heu de trobar ben malament.
 —Prou m'hi he trobat algun temps; però he sabut posar-hi bon remei metodisant rigorosament la meva vida. Procuro mantenir-me sà fent exercici, i això m va molt bé. Cada dia surto unes quantes hores al ras, rabejant-me d'aire i de llum tot lo que puc. Per lo demés, resto aquí dintre i m'entretinc unes quantes hores més fent cistells o fusta treballada, que de tant en tant m'ho vaig a vendre lluny d'aquí a cambi de lo que m cal pera viure. També hi tinc llibres, i entre una cosa i altra passo bé l temps. En les encontrades on vaig he fet algunes coneixences que saben poc més o menys ont m'estic, i per elles sé lo que passa pel món. Aquests seran els que quan me mori vindran a enterrar-me i se n'en duran els meus llibres.
 Els féu acostar a la vora d'on solia seure arrambat al mur de la cova, i vegeren alguns llibres per terra, i també una citara. Del mur penjava una armadura completa i de valua. La taula se composava de cinc grosses pedres planes ajuntades formant com una caixa. A la part de sobre hi havia esculpturades una figura d'home i una altra de dòna que tenien agafada una corona de lliris i roses. Al costat deia: «Aquí petjaren de nou la terra patria Frederic i Maria d'Hohenzollern a llur retorn».
 El solitari demanà als seus hostes d'ont eren i com havien vingut a parar an aquell país. Estigué molt franc i amable amb ells, demostrant