Pàgina:Espronceda (1862).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Del caballer la fé y forsa animosa.
Del trovador los cants y dòlsa lira,
De lo gotich castell l' alta y umbrosa
Torre callada hont sos dolors suspira
Ab eco llastimer y ab veu plorosa,
Qu' ay! arrancada de sa patria 's mira,
Jove cautiva, als raigs de debil lluna ,
Al contemplar s' ausencia y su fortuna :

 Lo dòls anhelo del amor qu' aguarda
Tal volta inquiet y ab dolorosa pena ;
La forma bella que passá gallarda
Per entre 'l medrós vel en nit serena;
L' ansiada cita qu' en arribar tarda
Al desitg impacient que'l cor alena,
La hermosa y la veu de sa dolsura,
Que al cor inspira celestial ternura.

 A un temps mateix en rápida tormenta
Exaltava mon cor veu dolorida,
Com las onas qu' assota la violenta
Cólera del vent ab ma atrevida;
Somniava al héroe ja, la plebe atenta
En mi escoltava su futura vida,
Ja al caballer, ja al trovador somniava
Y de amors y de glorias suspirava.