Pàgina:Espronceda (1862).djvu/14

 Hermosa dona! Dalt del cel resbala
Allá en mitj de la nit despresa estrella;
Si l' aire aroma té que res no iguala,
Ne 's ay ! l'aroma que li presta ella.
Blanch es lo núvol, com d' un angel ala ,
Que crusa 'l mòn portant sobre á la bella ,
Y á la tarde la mar escumas dòna
De plata y de safir á la Madòna.

 Dona qu' amor en sa il-lusió figura,
Dona que pèls sentits está callada,
Ensomni de suavissima ternura,
Il-lusió que formá nostra alborada
D'amor la flama generosa y pura
Los plahers de la ditxa ja passada
Qu' engalana la ríca fantasia,
Plahers qu' avaro lo tristo cor ansia;

 Aquella dona ay! tan sols aquella
Tant de deliri á realisar alcansa,
Y exa dona tan cándida y tan bella
Es mentida il·lusió de la esperansa,
Es l' ánima que vívida destella
Sa llum al mòn, cuant á lo mòn se llansa
Y lo mòn ab sa magia y galanura
N' es un mirall tan sols de sa hermosura;