Pàgina:Espronceda (1862).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Oh! ditxosos mil voltas! si, ditxosos
Los que plorar podéu; y ay! sens' ventura
De mi que entre suspirs tant llastimosos
Morir me sento ab infernal tortura!
Se retors entre nusos dolorosos
Mòn pobre cor plorant sa desventura...!
¡Tambè ton cor á cendras fet un dia
Arrivá á no plorar Teresa mia!

 ¿Qui pensára jamay, Teresa mia
Que fòra de tants plors font duradera,
Tant inocent amor, tanta alegria,
Tantas horas de ditxa plassentera!
¡Quí podia pensar vingués un dia
En que perduda la il-lusió primera
Y caiguda la vena que 'm cegava,
Dolor donára lo que ditxa 'm dava?

 Encara 'm sembla que te veig Teresa
Aerea com daurada mariposa,
Ensomni del desitj, pura bellesa,
Sobre branca gentil com flor hermosa,
Del amor venturós la flama encesa,
Angélica, purísima, ditxosa,
Y sento ta veu dolsa, y junt ma cara
Un suspir que lo alé tèu perfumára.