Pàgina:Ferran V (1885).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
10
FERRAN V.

 Lo Duch de Cardona, irat
axis que sent que 'ls bescantan,
s' hi encara, y 's té ab lo Duch
d' Alburquerque eixes paraules:
—De quant ençá, que feriu
d' amagat y per l' espatlla?
—D' ençá qu' hem vist qu' es aixís
que á n' els reys feriu vosaltres!
—Aqui 'ls feren els orats
y á Castella la gent sábia! (8)
—Sabi fou en Pere Quart
que á sos parents degollava!...
—Deixeble fou, ¡llamp de Deu!,
d' aquell bort de Trastamara!...
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 Per la sala del palau
s' esbomban eixes paraules
y cauen com á plom fús
demunt la Cort castellana
que hi respon ab un udól
com de fera mossegada...
—¡La Reyna!—prop del portal
crida á les hores un patje:
les ones del mar revolt
s' aturan humils y 's calman
no bé la Reyna, ab los ulls
plorosos, entra á la sala.
Los cavallers li obren pas
fentse enrera, y ella passa
llagrimetjant pe 'n mitj d' ells
fent brasset ab dues dames.
 Posantse una ma á n' el pit
las catalans fan capada;
los castellans de la Cort,
mes vincladissos, s' acalan
fent reverencia, y la fan
tan rodona y acabada
que s' arriban als jonolls
ab lo mostatxo y la barba. (9)
 ________

 Debilitat per la sanch
qu' ha perduda, tramudada
la color, ab los ulls cluchs,
fluix el pols y el cor en basca,